El Conveni Europeu de Drets Humans, signat a Roma el 4 de novembre de 1950, va ser el primer instrument que va concretar i atorgar força vinculant als drets enunciats en la Declaració Universal dels Drets Humans. Estableix drets absoluts que els Estats no poden vulnerar, com el dret a la vida o la prohibició de la tortura, i protegeix uns certs drets i llibertats que només poden restringir-se a través de la llei i quan les mesures resultin necessàries en una societat democràtica, com per exemple el dret a la llibertat i la seguretat o el dret al respecte de la vida privada i familiar.
S’han afegit diversos drets al text inicial mitjançant l’adopció de protocols addicionals, relatius, entre altres, a l’abolició de la pena de mort, la protecció de la propietat, el dret a unes eleccions lliures o la llibertat de circulació.
El Conveni Europeu de Drets Humans
El Tribunal Europeu de Drets Humans
La jurisprudència
L’impacte del Conveni
El Conveni, un instrument modern
Les reformes del sistema del Conveni
Annex 1: El Conveni en breu
Annex 2: Estats signataris del Conveni per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals
Annex 3: Dates clau
Annex 4: Els Protocols al Conveni
Annex 5 : Estat de les signatures i ratificacions del Conveni Europeu de Drets Humans (Tractat núm. 005)